Partint d'aquesta premissa i del comentat amb anterioritat a classe, qualsevol abordament en contra del bullying al meu pareixer hauria de ser educatiu a la força, ja que implicaria el aprenentatge i interiorització de aspectes positius, que afavoririen la convivència.
Però realment la pregunta de que faria jo per a conbatre el bullying em resulta realment dificil de contestar. Qué hauria de fer jo, com a pare, com a professor, com a educador per a intervenir en un cas d'aquesta mena? Supose que la primera acció que empendria després de detectar un cas d'aquest tipus seria la de castigar als acoçadors. Però això em du a pensar, seria un bon métode? Hauria obrat bé? Al cap i a la fi, aixó podria dur a un odi major cap a la seua victima per part dels seus perseguidors. Pot ser si el càstic és suficient ment sever, aconseguiriem aparcar el problema, però pense que estariem lluny de sol·lucionar-lo.
Pot ser, i solament parlant de forma congetural, intentaria averiguar l'arrel del problema, el perquè un o diversos nens troben satisfacció en causar por, tristor o dolor en un altre company. Intentar fer veure als acoçadors que realment no te res de divertit realitzar eixa mena d'accions. Mitjançant paraules, creent en la capacitat humana de raonar, de discernir entre el correcte i incorrecte de corregir, intentaria així arrancar el instint "Maximilian" ,que es comenta en el llibre de Pennac, dels acoçadors. Pot ser algun psicoleg infantil es ficaria les mans al cap al llegir aquest post, però seriament confie en el poder de la paraula i en la capacitat dels nens per a raonar i millorar, per a reapendre correctament, per a ser educats i portats cap a una convivència sana.
Crec que el cástic acava seguent inevitable front una societat on el métode error/conseqüéncia está enfocat a la cárcel. La gent vivim en una minima tranquilitat de que, per exemple, demá no mos mataran per a furtarnos els 5€ de la cartera per que hi ha una represalia a eixes actuacions. Pero crec que abans de tot aixó, lo primer de tot, es inculcar principis morals i étics als xiquets pa que de majors no tingam, nosaltres com a educadors, decidir si castigarlos o no. Doncs si les coses es fan bé des del principi de l'ensenyament, no hi ha per qué arrivar a aquestes situacions com la del bullying.
ResponderEliminarEstoy de acuerdo con vosotros en que hay que inculcar valores éticos y morales, pero me planteo otras preguntas ¿creéis que todo el mundo los tiene? ¿o todos saben inculcarlos? Creo que es muy complicado, aunque no debemos perder la esperanza.
ResponderEliminarSeriamente, creo que todo el mundo tiene valores éticos o morales, en mayor o menor medida. Que esos sean valores más o menos aceptados o no en nuestra sociadad es algo que podría dar mucho pie a discusión. En cuanto a la segunda pregunta, quiero pensar que si, que todos podemos tener la capacidad de eseñar y educar, aunque en algún momento dudemos de ello.
Eliminar